Vèncer el dolor per coronar una pujada impossible

A les nostres sortides en bicicleta sempre ens trobem amb aquella pujada impossible que ens fa tremolar les cames amb només mirar-la, aquella pujada en la que després d'una breu reflexió iniciar el terrible ascens sabent que ens fara molt mal arribar fina a dalt.


Aquest tipus de pujades que trobem a les nostres rutes i que decidim coronar, solen tenir tres propòsits diferents:

-Al cim d'aquesta empinada pujada, hi ha un descens llarguíssim que estem desitjant fer a tota velocitat.
-Estem entrenant de veritat, buscant la millora del nostre rendiment a través del dolor i el patiment.
-No estem molt fins del cap, i realment ens agrada pujar llargs ports i amb molt desnivell.

Normalment, quan arribem a una pujada d'aquest tipus, el nostre rendiment no està al 100% ja que segurament portem pots quilòmetres donant-li als pedals. Per obtenir energia extra i augmentar el rendiment, cal donar-li una petita empenta als nostres límits amb la finalitat de millorar la nostra condició física. Aquests esforços tan dolorosos per a les nostres cames ens recompensaran amb un rendiment cada vegada més gran a llarg termini.

Quan iniciem una d'aquestes pujades impossibles, el poder de la ment és la clau de tot. La majoria de les vegades, serà la concentració en la tasca a realitzar el que ens permeti coronar el port de muntanya. Però, amb rampes i col lapse mental, què podem fer per assegurar-nos que arribarem a dalt sense caure en l'intent?

Si anem mirant cap al final de l'ascens contínuament, ens semblarà que no arribem mai i la nostra ment deixarà de funcionar correctament. Mentalment derrotats, el nostre cos es pot negar a seguir patint i probablement acabarem amb els peus a terra, en el millor dels casos.

Hem de dividir l'ascens en trams imaginaris no massa llargs, i anar fixant la nostra meta al final de cada un d'aquests trams. D'aquesta manera, els trams resultaran més senzills de realitzar i sempre hem de pensar que si el tram anterior era fàcil, el següent també ho serà.

En dividir la pujada en diferents seccions, mentalment és més fàcil i l'ascens sembla anar més ràpid. El nostre cap no està pensant contínuament que ens queden molts metres per davant fins al cim, i això és bo.

Un dels majors errors que cometen la majoria de ciclistes a l'hora d'afrontar un dur ascens és baixar de la bicicleta.
99 de cada 100 vegades, és millor mantenir-se en la bicicleta i reduir la cadència, centrant-nos en moviments suaus de pedal que ens permetin reduir el ritme cardíac.

Quan ens baixem de la bicicleta, estem fent que les nostres cames es refredin novament causant acumulació d'àcid làctic i la necessitat d'escalfar de nou la musculatura. Llevat que les rampes envaeixin per complet les nostres cames, cal fer tot el possible per mantenir-se sobre la bicicleta durant l'ascens.
Pensar en qualsevol cosa que no sigui dolor

A l'hora de realitzar aquestes pujades, hem d'estar preparats mentalment per al dolor. Cal fer tot el possible per bloquejar la sensació de cremor que prové dels músculs de les nostres cames.

Escoltar música, comptar les roques o arbres que passen al nostre costat, discutir amb nosaltres mateixos, cantar una cançó ... Qualsevol cosa val per tal de no pensar en el foc que està cremant les nostres cames. Si pensem en tot el que fa mal, acabarem cedint i renunciant a coronar la pujada.

Si bé és absolutament un malson el procés de pujar una llarga pujada, és molt satisfactori coronar el cim. A més, un cop vençuda aquesta cota, la propera vegada serà més fàcil ja que el nostre cervell s'assimilarà que som capaços de vèncer-la.

Si volem convertir-nos en un ciclistes escalador cada vegada més ràpids i fort, hem de sobrepassar els nostres límits normals. Si fem cada dia el mateix, cada dia obtindrem els mateixos resultats. Si estem preparats per donar-li un petit impuls al nostre cos, ment i bicicleta, els resultats milloraran conseqüentment.