La posició sobre la bicicleta

La posició bàsica és la que realitza l'acoblament harmònic de l'esportista amb l'element mecànic la qual cosa permet:

- Comoditat i naturalitat sobre la bicicleta
- Pedalejar amb rapidesa sense recórrer a moviments superflus
- Maniobrabilitat i seguretat
- Optima respiració
- aerodinamismo

La posició es determina per l'alçada dels membres inferiors (cames) i per la longitud del tronc i membres superiors (braços) del ciclista i recau en tres elements mecànics bàsics:

1. EL QUADRE: Haurà de correspondre a les característiques corporals del ciclista.
2. EL MANILLAR: Serà de la mesura idònia per facilitar una òptima respiració i un bon aerodinamismo.
3. EL SEIENT: Bén col.locat, permetrà al ciclista una posició descansada, i equilibrar el pes del cos sobre els punts de suport fixos (seient i manillar) i un bon desenvolupament sobre els pedals. Ha d'estar paral lel a terra per equilibrar el pes corporal i les càrregues de l'esforç sobre totes les vèrtebres de la columna. La seva mala col.locació podria revelar el següent:

Punta Elevada: reclamaria un esforç excessiu que recauria sobre una o dues vèrtebres lumbars provocant el consegüent "mal de ronyons".

Punta Caiguda: Provocaria un suport excessiu sobre el manillar, conducció insegura i mala distribució del pes corporal sobre la bicicleta, el que donaria lloc a dolors als braços i al coll.

Relació Manillar-Seient: El manillar ha d'observar una alçada que es correspongui amb la del seient. La relació ha oscil lar entre la meitat i la meitat més un, mesura en centímetres i per a bicicletes convencionals.

A l'hora de fixar la posició del ciclista sobre la bicicleta ho fem tenint en compte els tres punts referencials que ens ofereixen els pedals; Per això el ciclista es col.loquén a la bicicleta, bén assegut sobre el seient i agafant el manillar.

L'alçada es determinarà de la següent manera:

- Mentre una cama queda flexionada, amb el peu sobre el pedal introduït perfectament en el clips, l'altra cama es posa estesa, amb el taló recolzat sobre el pedal. L'extremitat de la biela amb el pedal es trobarà en el punt més baix que permeti la prolongació de la biela amb relació al tub vertical.
- Una vegada col locats els peus, ben ancorats sobre els pedals, es matisarà la posició en alçada, tenint en compte que l'extensió de les cames en el seu grau màxim ha de ser la següent:

Velocista: (175 graus)
Alt amb els malucs i la regió lumbar i baix amb el bust.

Rodador, Sprinter, perseguidor: (170-172 graus)
Posició polivalent, lleugerament baixa i estesa.

Rodador de gran fons i / o escalador: (165-168 graus)
Posició còmoda per l'esforç de llarga durada. Més baixa que en el cas anterior, més endarrerida i amb major elevació del pit.

- Una major extensió de les cames comportaria major amplitud de moviments i per tant més fatiga. En canvi, una posició massa baixa, amb curta flexo-extensió dels membres no aprofitaria amb efectivitat l'energia produïda per aquestes palanques.
- L'alçada del seient serà una mica més gran per a aquells que pedalegen amb el taló en alt i la puntera en sentit oblic en relació amb el pla horitzontal del sól, que per aquells de les mateixes mesures que pedalegen amb el peu paral.lel a terra.
- Una vegada determinada bàsicament l'alçada es fa necessari perfilar aquests detalls amb el ciclista col.locat sobre els pedals perfectament calats, ja que pel seu estil particular en la forma de pedalar pot ser necessari pujar o baixar el seient uns mm.

Per determinar la longitud del ciclista sobre la bicicleta, que, com sabem, recau sobre dos punts de suport: el seient i el manillar, procedirem de la següent manera:

- SOBRE EL SEIENT: La posició perfecta serà determinada quan el ciclista, col.locat sobre els pedals, que es mantenen horitzontalment, observi que des del punt més alt del seu genoll una plomada cau verticalment sobre l'eix del pedal. El seu avançament o retard determinaran la posició avançada o retardada sobre el seient.
-

SOBRE EL MANILLAR: En aquesta referència el ciclista col.loqués la cama avançada amb el pedal en la posició que marqui el paral.lelisme de la biela amb el tub oblic del quadre. Vist lateralment, en posició flexionada d'esforç, s'observa que el genoll queda a prop del colze permetent veure el moviment sense que els braços ho ocultin. Lògicament, la prolongació dels braços en flexió no permeten que aquests xoquin amb els genolls, encara que estiguessin avançades, ja que cames i braços observen plans paral.lels diferents.

En observar al ciclista en la seva posició bàsica, es comprova que si els genolls queden "dins" dels colzes aquest es troba en posició agrupada (la seva tija de manillar és molt curta).
Si els genolls queden lluny dels colzes la seva posició és estesa (la tija del manillar és massa llarga).
La posició dels braços oscil en angle de 180 º a 90 º (braç-avantbraç) segons les exigències de l'esforç, que tendiran a que el ciclista s'estengui o escurci la seva posició.