La bicicleta, ha guanyant adeptes a mesura que la gent cobrava major conciència dels beneficis que reportava la realització d'algun exercici físic i de la necessitat de reduir els efectes de la contaminació ambiental que pateixen, en general, les grans ciutats i, en particular, aquelles on s'assenten importants centres industrials.
La intenció de retornar a una vida més natural i sana, que avui es registra de forma creixent, també ha tingut la seva influència en la major acceptació del ciclisme com a mitjà de transport, per respectar el medi ambient, i de passeig, per mantenir una relació més estreta amb la natura.

Al fet que el ciclisme permet desenvolupar una activitat esportiva benèfica per a la salut i ser utilitzat com a mitjà de locomoció, de passeig i d'entrenament, se suma el que pot practicar qualsevol persona, des de la infantesa fins a la vellesa. No obstant, cal distingir entre aquest tipus de ciclisme i el que es realitza de manera professional. Aquest fixa certes limitacions pel que fa a l'edat ia la resistència corporal i, a més, exigeix ​​una acurada preparació especial per l'esforç que implica practicar-lo, ja que és bastant superior.
Quan es munta en bicicleta, les extremitats inferiors són les que més exercici realitzen, ja que l'impuls del vehicle depèn del pedaleig constant. Però també intervenen en aquest exercici les extremitats superiors, si bé amb menor esforç ia un ritme molt inferior. El pedaleig propicia, així mateix, la ventilació pulmonar i la circulació sanguínia. De fet, els únics músculs que amb prou feines participen en l'exercici són els abdominals.

Donades aquestes característiques, el major benefici que ofereix l'exercici del ciclisme recau en els músculs i articulacions de les cames, que es contrauen i relaxen de forma rítmica i natural. Els músculs es tonifiquen sense patir esforços violents, i les articulacions es van reforçant, de manera que s'evita, o si més no, es retarda, l'aparició de l'artrosi, particularment en els malucs i als genolls.

Les extremitats superiors, incloses les espatlles, també es mobilitzen, ja que serveix de suport al tronc i esmorteeixen tant les vibracions com els cops que poden produir-se per l'estat o el tipus de carretera pel qual es circuli.
L'activitat cardiocirculatòria s'intensifica amb l'exercici i propicia un augment considerable de la densitat dels capil lars sanguinis, el que al seu torn afavoreix la irrigació i permet que els músculs aprofitin millor tant l'oxigen com els nutrients que aquest aporta.

Els pulmons es ventilen més amb els exercicis i, si es realitzen en paratges rurals, amb un aire molt menys viciat que el que caracteritza a les grans ciutats modernes, constitueix en si un benefici addicional insuperable. A més, d'aquesta manera es té l'oportunitat de relaxar-se mentalment.

Amb excepció de les caigudes, en les quals pot produir ferides, lesions o fractures de diversa consideració, els riscos que es corren en anar amb bicicleta són pocs i, en tot cas, controlables si es pren certes precaucions.

La lesió més freqüent es registra en el perineu, a causa del frec constant amb el seient. Per evitar és indispensable que el seient, més ample per a les dones que per als homes, mai sigui massa ample, i que els pantalons no tingui costures en el lloc que cobreix aquesta zona.

Com en practicar el ciclisme els músculs abdominals penes treballen i, a més, la posició no afavoreix la funció digestiva, solen produir-se certs trastorns digestius. Per obviar, abans de muntar en bicicleta és prudent deixar transcórrer entre dues i tres hores després de fer un àpat complet, en particular, quan el passeig ha de durar més d'una hora.