EL SEIENT I LA SALUT

El cos humà ha evolucionat per caminar i córrer, però no per pedalar i estar assegut sobre un estret seient deixant descansar el nostre pes en ell durant hores, sotmeten la nostra anatomia a fregament, calor i sobretot a una forta pressió en l'anomenada "zona pudenda.
Aixó fa que és comprimeixen nervis que surten de la base de la columna i que innerven l'anatomia de la zona, produint a vegades entumiment temporal i reversible del perine, les parts toves que estan sota la pelvis. Per això alguns ciclistes es queixen de falta de sensibilitat del penis o l'escrot durant unes hores després d'una sortida.
El ciclisme no indueix a patir càncer de pròstata ni la seva hipertròfia, però sí que es relaciona amb lesions com danys a la uretra i el posterior estrenyiment del conducte uretral, així com a contusions i congestió de la pròstata que causa malestar, de vegades durant setmanes.
Hi ha uns quants consells útils com a prevenció per a tots els ciclistes, el consell més elemental és canviar sovint de posició en la bicicleta, incorporant i pedalant en peu de tant en tant per descongestionar la zona pelvica i evitar cops produit pel mal ferm.
Una altra mesura important es dur un seient adequat perquè el pes es suporti més en els ossos pèlvics i menys en les parts toves. Un seient s'ha d'adaptar a l'anatomia individual, hi ha qui necessita que sigui més ample del que és habitual, no existeix un model universal, ja que cada persona es diferent. Per descomptat ha de tenir un bon acabat per evitar rascades i es recomana posar la punta mirant lleugerament cap avall, de manera que desplacem el pes més enrere. Un seient molt tou no és gens recomanable, ja que provoca que es recolzi en excés el pes corporal la zona de la pròstata en lloc de fer-ho sobre els ossos pèlvics. El culot ha de tenir una badana prou encoixinada per fer-nos encara mes comoda la posicio sobre el seient. També cal recordar, que els pneumàtics molt inflats són més competitius, però amorteixen menys les irregularitats del terreny.
Un problema que de vegades és causat pel ciclisme és l'estrenyiment de la uretra, per la cicatrització de teixit fibrós que resulta de la lesió o inflamació de la uretra, l'elasticitat de la uretra es perd, i els cops a la regió perineal poden desencadenar en alguns casos l'obligació d'abandonar el ciclisme.